4. Reglaments reforçats de gestió dels aliments (Reg EC/1925/2006)
A finals de 2006, la Unió Europea va anunciar el Reg EC/1925/2006 sobre l'addició de vitamines, minerals o altres substàncies als aliments. Aquest reglament s'ha implantat l'1 de juliol de 2007. Els aliments que s'hagin posat al mercat abans de l'1 de juliol de 2007 han de complir els requisits de la normativa com a màxim el 31 de desembre de 2009.
El reglament estableix que els aliments enriquits inclouen vitamines, minerals i altres substàncies amb efectes nutricionals i fisiològics diferents de les vitamines i minerals, especialment els aliments funcionals d'origen vegetal. La normativa d'aliments enriquits té com a objectiu protegir els interessos dels consumidors, unificar les diferents normatives alimentàries implementades pels estats membres i permetre que els aliments enriquits que contenen vitamines, minerals o altres substàncies circulin lliurement a la UE.
La normativa inclou, principalment, noves disposicions per a la suplementació de vitamines i minerals en els aliments, així com d'altres substàncies, incloses les plantes. Si una substància pot tenir efectes nocius, calen procediments d'avaluació i gestió de riscos.
5. Directiva d'etiquetatge dels aliments (Dir 2000/13/CE)
El 20 de març de 2000, el Parlament Europeu i el Consell van emetre la Dir 2000/13/CE per harmonitzar les lleis dels estats membres sobre l'etiquetatge, la descripció i la publicitat dels aliments venuts als consumidors finals.
La directiva estableix que s'ha de marcar la informació següent: nom de l'aliment, llista d'ingredients, quantitat de determinats ingredients, contingut net, vida útil, qualsevol condició especial d'emmagatzematge i ús, noms i adreces dels fabricants, envasadors i venedors, lloc d'origen i Instruccions d'ús necessàries, les begudes amb un grau d'alcohol superior a l'1,2% per unitat de volum han d'indicar la concentració específica d'alcohol.
Al mateix temps, la normativa estableix requisits molt estrictes sobre la fiabilitat de la informació nutricional a les etiquetes dels aliments. Per a l'etiquetatge requerit per la normativa, tots els ingredients s'han d'enumerar per ordre de pes. Per a les declaracions nutricionals i de salut, s'ha de complir la normativa pertinent del Reglament CE/1924/2006.
6. Reglament d'higiene alimentària (Reg EC/852/2004)
El 29 d'abril de 2004, el Parlament Europeu i el Consell van publicar el Reg EC/852/2004, que és una versió revisada de la normativa relacionada amb la higiene alimentària continguda a la Directiva del Consell Europeu 93/43/CEE. L'objectiu és establir un sistema de polítiques global i complet que cobreixi tots els productes alimentaris en cada punt de venda.
Aquesta regulació s'aplica a les empreses alimentàries i s'utilitza per garantir la higiene i la seguretat dels aliments durant tot el procés de producció i processament, des dels productes primaris fins als consumidors finals, però no inclou els problemes de nutrició, composició i qualitat dels aliments.
Segons la normativa, els operadors d'empreses alimentàries (excepte la producció primària) haurien d'adoptar el principi de l'anàlisi de perills dels punts crítics de control (APPCC) proposat pel Codex Alimentarius (Codi d'estàndards alimentaris internacionals desenvolupat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació). Per tant, la majoria dels compradors d'extractes de plantes de la UE tenen requisits perquè les empreses d'extractes xineses aprovin l'APPCC.
7. Límits màxims de residus de nous fàrmacs agrícoles i veterinaris en aliments i pinsos (Reg CE/396/2005)
El 23 de febrer de 2005, el Parlament Europeu i el Consell van promulgar el Reg EC/396/2005, que unificava orgànicament els límits de residus d'aliments humans i animals i establia un límit per defecte. La UE exigeix que tots els productes comestibles per al consum humà o animal compleixin el límit màxim de residus de pesticides i medicaments veterinaris. La normativa vigent és la modificació Reg EC/149/2008 de 29 de gener de 2008.
1) Tipus d'aliments de preocupació
La normativa estableix clarament els límits màxims de residus de plaguicides en determinats aliments humans i pinsos per a animals, abastant tots els productes comestibles que puguin ser consumits per qualsevol animal, inclosa la derogada Directiva 90/642/CEE (productes d'origen vegetal). Quan aquests productes s'utilitzen per a la plantació, proves d'ingredients actius i per a la producció de productes no alimentaris, poden ser il·limitats.
2) Límit per defecte i límit especial
Segons la normativa de la UE, el límit màxim de residus de pesticides als aliments és de 0,01 mg/kg, que és el límit predeterminat. Per als aliments per als quals no hi ha un límit màxim de residus clar, el límit predeterminat s'utilitza normalment com a estàndard.
En alguns casos especials, es poden utilitzar límits especials per als aliments, que poden ser superiors al límit predeterminat.
3) Resposta als límits de residus de plaguicides
En alguns casos especials, fins i tot si el producte no compleix els requisits límit de l'annex regulador, si el producte no presenta riscos inacceptables, els estats membres poden aprovar l'ús del producte. L'estat membre ha de notificar immediatament la Comissió Europea, els altres estats membres i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària perquè les mesures pertinents (com ara l'establiment de límits màxims de residus temporals, etc.) es puguin prendre el més aviat possible.
